Arxius i museus: fonts per a la recerca

Recentment, els investigadors del projecte IGUEMUS han aprofundit en l?anàlisi de les polítiques d?adquisició i gestió patrimonial dels museus durant la Guerra Civil Espanyola, a través de l?estudi d?arxius museístics i històrics. La documentació conservada en aquestes institucions constitueix un element clau per reconstruir les circumstàncies en què es van adquirir moltes de les peces que avui formen part de les col·leccions. Entre altres aspectes, s'ha investigat l'existència de peces incorporades durant aquest període, així com la documentació que permeti reconstruir els fets relacionats amb l'ingrés.

Així mateix, s'ha posat un èmfasi particular a rastrejar la traçabilitat de peces emblemàtiques que actualment formen part d'aquests museus o que, havent integrat les seves col·leccions permanents, han estat restituïdes les darreres dècades. Aquests processos inclouen la seva salvaguarda, expropiació als seus propietaris, o la seva incorporació mitjançant donacions o dipòsits realitzats per organitzacions que operaven sota les polítiques de lèpoca, ja fos durant el govern de la Generalitat o sota el règim franquista.

Entre els avenços més rellevants del projecte IGUEMUS en els darrers mesos, destaquen les investigacions realitzades al Museu de Reus i al Museu Marítim de Barcelona. Tots dos centres representen casos paradigmàtics de les dinàmiques patrimonials del període.

D'una banda, la col·lecció del Museu de Reus reflecteix una evolució marcada per les vicissituds polítiques i socials del moment, cosa que il·lustra la complexitat del context local durant la Guerra Civil. L'estudi ha permès documentar amb precisió el trasllat de peces a dipòsits de salvaguarda distribuïts per tot el territori, específicament a Can Pol de Montfullà (Bescanó). peces als seus emplaçaments originals, majoritàriament parròquies de la mateixa regió.

D'altra banda, la investigació sobre la formació de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona ha estat fonamental per comprendre el paper de les institucions públiques en la protecció del patrimoni marítim dins el marc de les directrius del Departament de Cultura i les polítiques de la Generalitat . En aquest cas, la diversitat de mecanismes mitjançant els quals van ingressar els objectes, les persones involucrades en aquestes tasques i l'origen de les peces -procedents principalment d'espais religiosos i col·leccions particulars- han permès visibilitzar un cas emblemàtic de la creació d'un museu a plena guerra. Aquest estudi també posa en relleu la complexitat de l'esperit de salvaguarda republicana i el posterior ús propagandístic d'aquests museus temàtics per part del règim franquista.

Aquestes investigacions complementen els objectius establerts del projecte IGUEMUS, permetent ampliar el coneixement sobre la història dels museus catalans i del patrimoni cultural que custodien.

Adrià Vázquez Vives, investigador Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Bibliografia:

DOMÈNECH i CASADEVALL, Gemma (2024). «Configuración y disolución del depósito artístico de Montfullà (Girona)», La herencia envenenada. El periplo de las colecciones artísticas y científicas en Cataluña después de la Guerra Civil, Valencia: Tirant humanidades (en premsa).

CABALLÉ, Eduard; VÁZQUEZ, Adrià (2024). «El impacto de la Guerra Civil en la creación del Museu Marítim de Barcelona», La herencia envenenada. El periplo de las colecciones artísticas y científicas en Cataluña después de la Guerra Civil, Valencia: Tirant humanidades (en premsa).