12.02.2024
Aquesta investigació analitza la composició sociològica de la Comisaría de la Zona de Levante del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN), organisme creat pel primer Govern de Burgos encarregat de la reparació i devolució de béns culturals des de l'abril de 1938.
Centrant l'estudi en les operacions i les interioritats del SDPAN, es revela la contribució de joves de vint-i-pocs anys de la Facultat de Lletres de la Universitat de Saragossa, alguns vinculats a agrupacions juvenils i sindicats de dretes. Aquests es van enrolar a les ordres de l'arquitecte José María Muguruza Otaño, qui, com a Comissari de Zona, va desenvolupar la seva tasca entre Saragossa i Barcelona.
Els estudiants, procedents de les classes mitjanes d’Aragó, acompanyats d'intel·lectuals, es van unir en un entorn juvenil fascistitzat, vinculat al catolicisme i a la defensa de la propietat privada. Van promoure el poder de l’Església i, al mateix temps, van contribuir a expandir l'autoritat del Ministeri d'Educació Nacional en l'àmbit del patrimoni cultural. Per tant, la proposta tracta de la relació entre les polítiques culturals del franquisme i la seva base sociològica durant la guerra i la immediata postguerra, posant el focus en el bloc social i polític que va proporcionar contingut, en l'àmbit del patrimoni, als dos primers governs de Franco.
Així doncs, la proposta presenta un estudi de cas que reflecteix com la universitat es va integrar en l’aparell de propaganda del bàndol sublevat, analitzant alhora la institució que va donar suport a la gestió patrimonial franquista en els seus inicis. És una anàlisi que permet comprendre la relació dels agents d'avantguarda del SDPAN amb les cúpules del poder rebel: la Direcció de Belles Arts d'Eugenio d’Ors Rovira i el ministre d'Educació Nacional, Pedro Sainz Rodríguez.
Aquest estudi planteja una contribució al coneixement del desenvolupament de les polítiques culturals franquistes a través de la història d'uns joves que es van unir a la universitat i que, mobilitzats durant la Guerra Civil a favor del SDPAN, van trobar en el primer franquisme una posició que els va projectar cap al territori català i valencià.
Eduard Caballé i Colom, investigador Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Per saber-ne més: https://trea.es/estudios-tematicos-y-perspectivas-multidisciplinares-sobre-la-dictadura-franquista/
Bibliografia: CABALLÉ i COLOM, Eduard. (2024). "Lanzas de tinta. Estudiantes de la Universidad de Zaragoza en la Comisaría de la Zona de Levante del SDPAN". Rodríguez González, Javier (Dir); García Prieto, Beatriz y Alvite Díez, María Luisa Mateo Pellitero, Ana María (Eds.). La dictadura franquista. Estudios temáticos y perspectivas multidisciplinares. Gijón: Editorial TREA S.L., 2024. ISBN 978-84-19823-78-6, p. 411-426.
Imatge: Portada de la publicació